Deixem el mar per la muntanya: Oaxaca

Oaxaca de Juarez, ciutat de caire colonial, neta i apasionant. Carrers empedrats, cases colonials i convents...mostren el seu passat més recent.

Però la vida, el moviment i la tranquil·litat son les senyes d'aquesta senzilla i preciosa ciutat










Després del dies de platge retornem amb les motxilles i els autobusos. El que ens va portar ha Oaxaca era una pasada....per "ejecutivos" com diuen ells.....ojalà els avions fossin així. El viatge entre el primer bus i el segón que vam agafar a Puebla van ser un total de 17 hores; però fetes de nit guanyes temps.





Mentres passejes per la ciutat, es respira un aire de relax barrejat amb un punt colonial i de venta ambulant molt agradable. La ciutat al mig de diverses Valls, on viuen moltes comunitats indígenes, esdevé el mercat perfecte on vendre les artesanies i baixar a fer ciutat.


Només arribar els chapulines ( grills) fregidets van ser l'experiència culinària d'alguns membres de l'expedició. Estàvem al voltant del mercat, i la sensació de vida era total, el moviment al voltant del Zòcalo és molt autèntic.......potser és l'espai urbà amb més sensació d'allò que busquem a Mèxic.

També és un dels llocs on es fa el millor Mezcal, que és com el Tequila però més natural i de fòra de la denominació d'origen de l'estat de Jalisco..que té el nom de Tequila (pel poble)







El convent dels dominicos és un exemple d'aquesta falera mexicana, entre una cultura autoctona marcada en les vides privades; i un altre catòlica que es viu amb efesvercència de caire més públic.....podriem dir que el tipus de fe cristiana que aquí es practica és la unió lo indígena i lo europeu.









Fer compres i passejar entrevenedors ambulants de qualsevol cosa, entre llocs o "tenderetes" movils o eltres de fixos i les botigues esdevé un esport agradable i trànquil...i una forma de coneixer aquesta gent que sempre tenen un tracte pausat i rialler.









Al mig de Mèxic i amb unes muntanyotes enormes, apareix l'estat de Oaxaca....que segons algun vei és la "mecha" de Mèxic, el bressol de la revolució i la lluita social organitzada. La veritat es que vàrem viure una manifestació del professorat...allà mateix on en el 2007 la policia estatal va matar uns quants professors en les manifestacions......













Els patis interns de les cases colonials són frescos i plens de plantes.....i d'algun Wey....