SANTA CLARA Pel matí i després de felicitar a l’avi de la casa on estàvem, 103 anys i fet un xaval només la sordera…per lo altre ho fa tot ell fins sentar-se al balancí amb les cames recollides a sobre el balancí; hem anat cap a Santa Clara, la ciutat del Che. Avans hem visitat una esglèsia feta per catalans el 1872 ( están representades les 4 provincies), que queda en un lloc ideal per observar la bahía de Matanzas i la Vall de ipacuari al darrera que és un exemple de la Cuba interior molt bònic.

Després hem iniciat un trajecte llarg de 3hores i mitja, per l’anomenda carretera central, que passa pel mig de Matanzas i Villa Clara, mostrant la Cuba agrícola, lluny del turisme i sumergida en un altre temps, un altre ritme.

200 km de rectes interminables, al mig de la vegetació verda i i d’ùn marro argilós en el seu terra. La carretera està prou bé, sobretot perqué no té ni curves ni gaires desnivells, però l’asfalt presenta bastantes dificultats. Si aixó no és prou, els carros, cavalls, bicicletes, camions i altres son constants.

Aprofitar una hombra en el camí per estirar les cames és necesari, encara que altres estiraven altres coses……

Finalment a Santa Clara, la ciutat del Che, la famosa batalla del tren descarrilat va ser aquí, i va començar la llegenda del més gran i famós revolucionari del segle XX. La veritat que tampoc va ser per tant, si sabem el que va passar i com…però realment va ser la batalla que va canviar el signe de la Revolució Cubana.

La devoció és tal, que la ciutat sembla tan sols tenir-lo a ell: Mausoleu, tomba, monument a ell i a la batalla del tren….fins i tot la lluita a la plaça principal que es va dur a terme en el que avui és un horrible hotel es mantenen els trets en les seves parets.

La ciutat trànquila, molt més arreglada que l’Habana, i sembla que pot tenir certa gràcia nocturna, doncs és ciutat universitaria. Però Cuba és especial amb tot,doncs avui és el dia de la independencia i no hi ha gairabé cap acte…….deu ser que no és comunista i pel mig estàven els EUA, però amb ells. Fins ara la única queixa és el menjar, sempre el mateix i mal cuinat………