Alguns veuen bé els “canvis polítics” del país, altres que están pitjor i tots entre riure’s i penes reclamen algún tipus de col:laboració teva. Però si és cert que hi ha certs canvis, la pobresa segueix latent, però s’entreveu certa evolució comercial o privada, que comporta una novetat en el paisatge urbà i en la mentalitat de molts de’ells. Son petits canvis que no es noten gaire, i la gent sembla encara enclada aquell proverbial 59 o fatídic segons cadascú. Per la Carolina aixó és un espectacle, els olors i tot el que envolta aquesta fsacinant ciutat. Els seus carros, les seves gents, els palaus, els carrers plens de tot…..és un espectacle per qualsevol camera. La gent és un xic pesada amb el tema de la crisi, sobretot a Espanya, doncs sembla que això els hi otorgui certa grandesa en pos del model capitalista. Tot i així segueixen mantenint un discurs de “pobres de nosotros, que divertidos somos i tienen algo para darnos “. Fins i tot un senyor li demanava camisetes al Lluís El primer dia ha estat un tastet Havanero o Habanero, del cert no ho sabem ho hem vist escrit de les dues maneres. Per cert pels nostàlgics dels mercats Agropecuarios i dels murals de la “Revolución”….segueixen vigents en qualsevol cantonada. El segon día veient la xafogor i calor de la capital hem decidit anar a buscar una mica de platja, i les “Playas del este” son un conjunt de platjes d’arena blanca a pocs quilometres de l’Habana. Son aquelles on els cubans de la capital van els caps de semana, lluny del turisme de Varadero, son unes platjes tranquiles i força boniques. El mar sembla una piscina, el calor és fort i la companyia ja veieu….sols a les zones de les amaques hi havia quatre gats. El mar està calent i transparent, però t’hi passaries hores a dins. Tenir juguets com l’última adquisició de la Carolina és la hostia…….... apareixen extranys taurons.........