Cayo Santa maria

CayoSanta Maria Veure obres d’Ingenieria en aquest país és difícil, però el “El Pedraplen” és un exemple extraordinari. Durant 48 km i per sobre el mar, entre Cayos i manglars, serpenteja una carretera construida sobre les aigues poc profundes que separen els Cayos i els Manglars, unint uns espais naturals i exqusides platjes, abans sols al abast de petites enbercacions.

Els dos únics problemas són, que han esdevingut espais sols per l’ús dels resorts i aquelles platjes lliures, no tenen cap servei, ni carreteras …..que hi arribes per camins entre manglars plens de forats i tolls…

Això si la platja sols i del tot abandonada a la sort dels Huracans.

Després d’una bona estona agafem el cotxe cap a Moron…….quina carretera, caballs, bous, gallines, gossos i persones…..amb carros, jenets, motos, bicicletas, camions, autocars, autobuses i cotxes……sortin, entran, creuan, pasan, parant-se,….un festival.

AAAAAAAAAes/0QdI9gDycRw/s320/IMG_0592.JPG" />

SANTA CLARA Pel matí i després de felicitar a l’avi de la casa on estàvem, 103 anys i fet un xaval només la sordera…per lo altre ho fa tot ell fins sentar-se al balancí amb les cames recollides a sobre el balancí; hem anat cap a Santa Clara, la ciutat del Che. Avans hem visitat una esglèsia feta per catalans el 1872 ( están representades les 4 provincies), que queda en un lloc ideal per observar la bahía de Matanzas i la Vall de ipacuari al darrera que és un exemple de la Cuba interior molt bònic.

Després hem iniciat un trajecte llarg de 3hores i mitja, per l’anomenda carretera central, que passa pel mig de Matanzas i Villa Clara, mostrant la Cuba agrícola, lluny del turisme i sumergida en un altre temps, un altre ritme.

200 km de rectes interminables, al mig de la vegetació verda i i d’ùn marro argilós en el seu terra. La carretera està prou bé, sobretot perqué no té ni curves ni gaires desnivells, però l’asfalt presenta bastantes dificultats. Si aixó no és prou, els carros, cavalls, bicicletes, camions i altres son constants.

Aprofitar una hombra en el camí per estirar les cames és necesari, encara que altres estiraven altres coses……

Finalment a Santa Clara, la ciutat del Che, la famosa batalla del tren descarrilat va ser aquí, i va començar la llegenda del més gran i famós revolucionari del segle XX. La veritat que tampoc va ser per tant, si sabem el que va passar i com…però realment va ser la batalla que va canviar el signe de la Revolució Cubana.

La devoció és tal, que la ciutat sembla tan sols tenir-lo a ell: Mausoleu, tomba, monument a ell i a la batalla del tren….fins i tot la lluita a la plaça principal que es va dur a terme en el que avui és un horrible hotel es mantenen els trets en les seves parets.

La ciutat trànquila, molt més arreglada que l’Habana, i sembla que pot tenir certa gràcia nocturna, doncs és ciutat universitaria. Però Cuba és especial amb tot,doncs avui és el dia de la independencia i no hi ha gairabé cap acte…….deu ser que no és comunista i pel mig estàven els EUA, però amb ells. Fins ara la única queixa és el menjar, sempre el mateix i mal cuinat………

MATANZAS

Matanzas “Rentar” un “Carro” ha estat un xic surrealista, ens han canviat el coche, l’excusa que l’altre no saben si aguantaría 19 dies. Potser es que no en tenien dels més econòmics……ens han deixat el mateix preu….però d’aquí a 2000 km ha de passar la ITV, i ho haurem de fer nosaltres……QUINS COLLONS!!!!! Sortint de l’Habana li hem donat l’última mirada, la seva faceta marítima ens mostra clarament l’Habana Vieja, El Centro i El Malecón…..una imatge per la retina. La carretera, més enllà dels “listillos” de torn, és una delicia….la carretera molt trànquila, ben conservada li diuen la Via Blanca, que boreja el mar fins Varadero. Els últims mesos de pluja han deixat un paisatje espectaculra, a la dreta unes Valls enormes verdes entre petits turons, amb una vegetació exhuberant,palmeras, manglars, arbres sotabosc…..una veritable selva tropical. A l’altre banda un càrib relluent, transparent i blauós, i nosaltres al bellmig de la carretera, a dalt de la serralada gaudint del paisatge marevellós. Llàstima que no hem fet fotos. Arribem a Matanzas, una ciutat petita, al costadet de la bahía. Cases unifamiliars d’un pis, per aquells que heu estat a Valladolid ( mèxic) és semblant la “cuadricula” dels seus carrers l’ha fan molt còmode i propera. Es veu un lloc preciós, a la tarda hem fet el primer tastet de les seves platjes, un petit “arrecife de Coral”, però la tormenta ens ha obligat deixar-ho. Matanzas és una ciutat amb vida, sobretot pel matí, hi ha moltes botigues i comerços amb més oferta que a La habana. La gent omple el carrer principal, al voltant de la catedral ( en reformes com a tots els llocs) i la plaça principal. Estem a 35 km de Varadedo, hem decidit treure el cap a veure que és, encara que pararem a la platja Coral, on ahir no varem poder fer Snorkel…. La veritat que té una petita barrera de coral, uns 800 metres d’ample i 150 de profunditat…..però ha estat una experiencia bonissima…nedar al mig de peixos i veure el coral…i sobretot sols a la platja……una pasada Varietat de colors i tamanys…..i el pitjor que potser a uns metres fòra la barrerar hi ha taurons….. Després de fer una segona pasada per dins l’aigua, i prendren’s uns marevellosos “Piñas coladas”, els que podem……ens sequem i anem a veure Varadero. Una carretera paralel•la al mar i molt ben asfaltada, a trossos, ens apropa al complex hoteler. Els hotels son com tots, fins i tot més cutres que alters zones hoteleras típiques….amb la seva platja privada etz. Però son 18 km de platja…i hem anat a la platja del poble….i quina passada tot i està núvol quina platja, quin color, quina sorra…..i dimensions.

Alguns veuen bé els “canvis polítics” del país, altres que están pitjor i tots entre riure’s i penes reclamen algún tipus de col:laboració teva. Però si és cert que hi ha certs canvis, la pobresa segueix latent, però s’entreveu certa evolució comercial o privada, que comporta una novetat en el paisatge urbà i en la mentalitat de molts de’ells. Son petits canvis que no es noten gaire, i la gent sembla encara enclada aquell proverbial 59 o fatídic segons cadascú. Per la Carolina aixó és un espectacle, els olors i tot el que envolta aquesta fsacinant ciutat. Els seus carros, les seves gents, els palaus, els carrers plens de tot…..és un espectacle per qualsevol camera. La gent és un xic pesada amb el tema de la crisi, sobretot a Espanya, doncs sembla que això els hi otorgui certa grandesa en pos del model capitalista. Tot i així segueixen mantenint un discurs de “pobres de nosotros, que divertidos somos i tienen algo para darnos “. Fins i tot un senyor li demanava camisetes al Lluís El primer dia ha estat un tastet Havanero o Habanero, del cert no ho sabem ho hem vist escrit de les dues maneres. Per cert pels nostàlgics dels mercats Agropecuarios i dels murals de la “Revolución”….segueixen vigents en qualsevol cantonada. El segon día veient la xafogor i calor de la capital hem decidit anar a buscar una mica de platja, i les “Playas del este” son un conjunt de platjes d’arena blanca a pocs quilometres de l’Habana. Son aquelles on els cubans de la capital van els caps de semana, lluny del turisme de Varadero, son unes platjes tranquiles i força boniques. El mar sembla una piscina, el calor és fort i la companyia ja veieu….sols a les zones de les amaques hi havia quatre gats. El mar està calent i transparent, però t’hi passaries hores a dins. Tenir juguets com l’última adquisició de la Carolina és la hostia…….... apareixen extranys taurons.........

CUBA: Entre la necessitat i la autenticitat

La Habana Cuba!…….Cuba segueix sent Cuba, aquella olor especial entre petroli mal cremat dels “Carros” dels 50 i una humitat que t’envolcalla. Tot a ritme de salsa o son, el bullici segueix igual entre oferta i riure’s, entre trapis i enganys o entre mirades i corves.

Chiapas, l'últim reducte

Un cop més "camión" i hores de trajecte....per arribar a Chiapas; allà on a principis del 2000 va sorgir el moviment Zapatista.
A dalt de les valls està molt present tot aquest moviment, doncs la població és indigena en la seva majoria.


La capital de la zona és San Cristobal de las Casas, fundada per Bartalomé de las casas. Però la seva catolització és remota i en molts llocs inexistent. Les tradicions Mayas i les seves cosmovisions estan molt present en tots ela àmbits, inclús polític.

Ciutat de muntanya, colonial i entre valls, humida i neta. és el lloc on més turistes veiem, i on més tours, excursions, hostels i altres hi ha per turistes i de turistes. La ciutat té un encant especial, els nseus carrer empedrats, la vida al carrer i els mercats...però sobretot la pluja fina i la fresqueta del primer dia ens sorpren a tots.

Cuajimoloyas: un lugar en el mundo.....a e3300 metres

Aquest poble penjat en una vall de més de 3000 metres, mantenen les seves tradicions, llengua i forma de vida. Les cases difuminades per la petita vall formant un dels set pobles del que es coneix com "Los pueblos mancomunados"; que tenen fins i tot un govern propi...







La gent és enormement receptiva i símpàtica, la natura barreja pins d'alçada i algun tipus de cactus especial....els parts, els animals i les cases simples són els elemnts del paisatge.


Allà dalt perduts, vam visitar l'escola que preparaven el dia de la Revolució...un lloc especial en el mòn.

Però si algú està interessat en un grup de música ja ho sap......el Toni podria agafar idees per promocionar els seus grups......