domingo, 27 de noviembre de 2011

Chiapas, l'últim reducte




Un cop més "camión" i hores de trajecte....per arribar a Chiapas; allà on a principis del 2000 va sorgir el moviment Zapatista.
A dalt de les valls està molt present tot aquest moviment, doncs la població és indigena en la seva majoria.


La capital de la zona és San Cristobal de las Casas, fundada per Bartalomé de las casas. Però la seva catolització és remota i en molts llocs inexistent. Les tradicions Mayas i les seves cosmovisions estan molt present en tots ela àmbits, inclús polític.

Ciutat de muntanya, colonial i entre valls, humida i neta. és el lloc on més turistes veiem, i on més tours, excursions, hostels i altres hi ha per turistes i de turistes. La ciutat té un encant especial, els nseus carrer empedrats, la vida al carrer i els mercats...però sobretot la pluja fina i la fresqueta del primer dia ens sorpren a tots.

jueves, 24 de noviembre de 2011

Cuajimoloyas: un lugar en el mundo.....a e3300 metres






Aquest poble penjat en una vall de més de 3000 metres, mantenen les seves tradicions, llengua i forma de vida. Les cases difuminades per la petita vall formant un dels set pobles del que es coneix com "Los pueblos mancomunados"; que tenen fins i tot un govern propi...







La gent és enormement receptiva i símpàtica, la natura barreja pins d'alçada i algun tipus de cactus especial....els parts, els animals i les cases simples són els elemnts del paisatge.


Allà dalt perduts, vam visitar l'escola que preparaven el dia de la Revolució...un lloc especial en el mòn.

Però si algú està interessat en un grup de música ja ho sap......el Toni podria agafar idees per promocionar els seus grups......

L'arbre de Tule, HierveAgua



Aquesta és la vista que teniem des de les piscines naturals...era un penyasagat de mil metres...en fi natura pura.












A dins de l'aigua s'estava calent...fòra com era la tarda ja feia fresca...però la veritat estar all'a dintre donàva un rotllo especial......














L'arbre del Tule, en un principi eren tres diferents...que amb els anys es van unir...lo interessant d'aquest poble era que funcionava encara per assambleas i no per el sistema de partits...i l'arbre presidia les reunions....i son 5000 veins.....


























































Oaxaca: Les seves gents i muntanyes


Oaxaca de Juarez és una ciutat al mig de diverses valls, les muntanyes del voltant arriben a més de 3000 metres; i en elles hi ha multitud de diverses etnies indígenes que conserven idioma i custums.



Per aixó hem decidit fer un petit tastet d'aquest ric món cultural...i la veritat he estat molt edificant.

Vam començar per veure l'arbre més ample del món, record Guiness segons ells....bé ja sabem que aquestes coses varien...però la veritat es que és una massa de fusta amb un perímetre de 18 metres.

També vàrem descobrir el Mezcal...i les diverses varietats amb cremes de diversos gustos....vàrem agafar un petit pedal....a veure si us en portem...a algú jejejejeje


També hem anat a unes piscines naturals penjades literalment ha 2500 metres.....fetes de la calç i la sal ...diuen ells però l'Aigua era dolça llavors no ho teniem clar. Els guies sempre diuen les coses de carrerilla i els hi costa sortir, es deia Hierve el Agua....i l'aigua no sortia calenta ...vaja com els hi donava la gana....

Al final vam anar a un poble penjat literalment en una vall a dalt de les muntanyes a 3300 metres......totalment autèntic....quina gent més wai.

jueves, 17 de noviembre de 2011

Deixem el mar per la muntanya: Oaxaca




Oaxaca de Juarez, ciutat de caire colonial, neta i apasionant. Carrers empedrats, cases colonials i convents...mostren el seu passat més recent.

Però la vida, el moviment i la tranquil·litat son les senyes d'aquesta senzilla i preciosa ciutat










Després del dies de platge retornem amb les motxilles i els autobusos. El que ens va portar ha Oaxaca era una pasada....per "ejecutivos" com diuen ells.....ojalà els avions fossin així. El viatge entre el primer bus i el segón que vam agafar a Puebla van ser un total de 17 hores; però fetes de nit guanyes temps.





Mentres passejes per la ciutat, es respira un aire de relax barrejat amb un punt colonial i de venta ambulant molt agradable. La ciutat al mig de diverses Valls, on viuen moltes comunitats indígenes, esdevé el mercat perfecte on vendre les artesanies i baixar a fer ciutat.


Només arribar els chapulines ( grills) fregidets van ser l'experiència culinària d'alguns membres de l'expedició. Estàvem al voltant del mercat, i la sensació de vida era total, el moviment al voltant del Zòcalo és molt autèntic.......potser és l'espai urbà amb més sensació d'allò que busquem a Mèxic.

També és un dels llocs on es fa el millor Mezcal, que és com el Tequila però més natural i de fòra de la denominació d'origen de l'estat de Jalisco..que té el nom de Tequila (pel poble)







El convent dels dominicos és un exemple d'aquesta falera mexicana, entre una cultura autoctona marcada en les vides privades; i un altre catòlica que es viu amb efesvercència de caire més públic.....podriem dir que el tipus de fe cristiana que aquí es practica és la unió lo indígena i lo europeu.









Fer compres i passejar entrevenedors ambulants de qualsevol cosa, entre llocs o "tenderetes" movils o eltres de fixos i les botigues esdevé un esport agradable i trànquil...i una forma de coneixer aquesta gent que sempre tenen un tracte pausat i rialler.









Al mig de Mèxic i amb unes muntanyotes enormes, apareix l'estat de Oaxaca....que segons algun vei és la "mecha" de Mèxic, el bressol de la revolució i la lluita social organitzada. La veritat es que vàrem viure una manifestació del professorat...allà mateix on en el 2007 la policia estatal va matar uns quants professors en les manifestacions......













Els patis interns de les cases colonials són frescos i plens de plantes.....i d'algun Wey....



sábado, 12 de noviembre de 2011

Platjes, cocoters i calor










Zihuatanejo proporciona platges més o menys interessants, entre espais adequats a fer snorkel amb peixets de colors i corall en molt mal estat, i grans platges de grans onades....tot i que aquí son petites...i la veritat vist el que vam veure a Maruata...aquí ens hi podem banyar.

Però oblideu-vos de nadar i no tenir els peus a terra....doncs el mar calmat t'arrossega cap a dintre com una mala cosa....fins la Carol que mai té por al mar...en aquest pacífic li fa impressió.....no sé de que vé de pacífic.

Entre les platges que hem visitat, hi ha una la illa de Ixtapa, que té espai on fer snorkel, platja més tranquila, restaurants...etz...però a un cantonet hi ha una petita platja plena de corall...necessites sabates per ficar-t`hi, però que estas sol i emboltat d'animals......Pelicans, peixets, crancs enormes, cargols de mar, altres tipus d'ocells i tu allí amb ells.

Però el més fort va ser veure com una serp surtia de la selva per la sorra perseguint un llangardaix de pam i sel cruspia......ni els de national geografic......va ser espectacular....
Al final ho vam rematar veient cocodrils i alttes animals en la desnvocadura d'un rierol al costat de la parada del Camión.

Zihuatanejo.....parada i fonda





Hem fet una parada en aquest indret, enclavat en uba bahia i al costat d'altres bahies on hi ha un gran complex hoteler anomenat Ixtapa. És una zona abrupte ple de muntanyes tocant el mar, molta vegetació tipus selva i grans platges amb palmeres i illes precioses.
El poble es diu Zihuatanejo, i serveix de ciutat dormitori a la gent que treballa als complexos hotelers, i produeix lo necessari per tothom. Té un bonic port pesquer, i el centre del poble està tot empedrat per passejar entre botigues i artesans.

Aquí s'ha reunit amb nosaltres la Cristina, i ha tingut la sort de poder gaudir dels trajcetes amb els Camions, i fer-se amiga de la verge de Guadalupe que presideix el nostre hotelet.

jueves, 10 de noviembre de 2011

Maruata 3






Noies si esteu enbarassades....ja sabeu....
Al mig d'aquesta Aldea hi ha un riuet on està ple d'animals i s'ha de creuar descals per anar a les platjes...encara que nosaltres estàvem a una cabanya...i mai més ben dit....entre platja i platja.

Aa nit les tortugues deixen els seus ous allí, voliem veure-ho però no va ser possib le...aixó si els camins a la sorra estàven.
Les platges aquestes no són gaire bones per banyar-se...si no ets suicida....es veue que e l'0estiu estpa ple de surfers sonats.....

Molt interessant la comunitat indígena, són distants i callats i es disposen en petits terrenys i cAbanyes pel mig de la selva, tot ple de vegetació i caminsde sorra. Amb escoles i altres....
La veritat és un lloc perdut en el món......

Maruata /2/





Maruata / Altre cop costa de Michoacan




El nostre afany aventurer ens volia portar a un recó de món, diferent i distant, cosa que només ens va suposar 6 hores d'autobus, un canvi de Camión ( Autobus de linea) i entrar a una franja de mar escarpada al bellmig de la selva del pacífic.

Vam passar aprop del nevado de Colima i un altre volcà, que s'ens havia pssat pel cap pujar-hi...però el temps i la dificultat ens va tirar endarrera...per sort per alguns del grup.....i finalment vam arribar a un lloc perdut de la ma de deu.....com en les pel·licules el "Camión" ens va deixar sols a la carretera a l'esquerra muntanya amb una casa amb sis panchitos escoltant ranxeras i amb coronas del morts, sota els seus barrets ens miràven amb incredulitat i tots, ells i nosaltres pensant que coll feiem aquí.

A sota a la dreta de la carretera s'obria un camí sense asfaltar cap a la paltja, ple de vegetació, animals de granja i com no el típic rantanplan pulgós que es vol fer amic nostre. Amb una calor horrible i cargats a tope caminàvem flipant cap a la recerca d'una"cabanya" on dormir......l'aldea dessolada, nosaltres ens deiem clar és diumenge....

De tant en tant una camioneta plena d'indígenes que ens miràven amb cara de pocs amics i la poca gent que trobàvem a dins els terrenys de les seves cabanyes semblàven molestos amb la nostra presència.......només un camió de l'exercit amb soldat armats fins a la mèdula ens va indicar cap a in podiem anar.

Guadalajara




Hola, gent! Fa dies que no penjem res i ens sentim amb la necessitat de comparti amb vosaltres les darreres vivències!
Després de visitar Patzcuaro i viure a l'estat de Michoacan el Día de los Muerto, vam anar a Guadalajara. Aquí va ser el lloc on realment ens vam adonar del tarannà mexicà... jejejeje No és una ciutat imponent com DF però no deixar de esser una gran urbe amb més de 4 mil.lions d'habitants. Només arribar vam pujar a un taxi i en Ferran i les seves ganes de descobrir i relacionar anava fent preguntes. El taxista ja semblava un xic aturat però quan el Ferran li va preguntar quants habitants tenia Guadalajara i ell li va contestar: "unos 8.000 hablitantes, es que está creciendo" ho vam acabar de confirmar. Bé, ja us podeu fer una idea, Bigues i Riells és més gran que Guadalajara... En Ferran es va quedar bocabadat, amb la seva frase:"Pero hombre!!!"Mentre l'Alex i jo vinga a riure al seient del darrera... Pobre home!

La ciutat el cert és que ens va semblar molt cosmopolita. Sense deixar enrera el seu estiu colonial, els mariachis i les seves emblematiques edificacions com la catedral i el teatre degollados, es respirava un aire cultural molt interessant amb noves propostes d'artistes joves que donaven color a la ciutat tot oferint les seves obres artístiques.

La primera nit a Guadalajara ja ens inspirava per sortir una miqueta. Encara recordo la cara de sorpresa de l'Alex i en Ferran quan vam entrar al primer bar... jejeje No sabem si per una qüestió d'energies o per desconeixença ens vam anar a allotjar al Chueca de Guadalajara... Després del xoc, en un bar que es deia "El Teu Lloc" vam descobrir el grup "Radaid" busqueu-lo que val la pena... I més tard, vam anar a l'Aliança de Poble Nou mexicana a ballar salsa tot escoltant música en directe. L'Alex és va indignar una mica al veure que les mexicanes no movien les caderes com les cubanes i en Ferran molest perquè el tequila que li van posar era matador!

Curiositats: els semàfors vermells són per donar llum a la ciutat, el bus només pararà si al conductor li ve de gust, el madroño està acompanyat de lleons, els indignats es manifestem amb el lema "si tomas no gobiernes", els tacos són de qualsevol gust, si demanes una torta no et peguen, però et donen un entrepà amb tot de salsa per sobre que et pringues fins a les sabates i pica moltíssim! Les indicacions de la gent del carrer poden ser contradictòries i pots entrar al mercat vestit d'europeu i sortir amb aspecte mexicà, eh Alex?...

miércoles, 9 de noviembre de 2011